El català no ve del llatí

El gallec no ve del llatí

Així com el català no ve del llatí, és molt natural que passi el mateix amb les demés llengües mal anomenades romàniques, com s’encarrega de demostrar-ho de forma contundent i alhora magistral una web gallega, Galicia Irredenta, pel que fa al seu dolç idioma. Els romans van declarar la guerra a Galícia l’any 29 aC i van trigar dècades a sotmetre-la tota, tant estimaven els gallecs la seva llengua i la seva independència! Finalment, l’administració romana va disposar de 343 anys per llatinitzar-los, si és que tal cosa entrava en els seus plans. Però, d’altra feina tenien els romans que muntar escoles per ensenyar el llatí als camperols gallecs. El gallec s’hauria limitat a acceptar uns quants neologismes llatins, com passa amb totes les llengües vernacles del món quan es veuen involucrades en una administració estrangera. Com argumenta l’autor de la web, el gallec es va haver d’enfrontar amb un perill molt més greu que els romans, degut a la política annexionista iniciada pels Reis Catòlics que duraria cinc llargs segles, amb l’obligació expressa d’aprendre el castellà a les escoles. Així i tot, algú gosaria afirmar que el gallec es va perdre? Doncs, no, perquè es va anar transmetent per tradició oral sense cap problema fins al punt que avui és una de les llengües oficials de la península. Realment, no s’entén que haguem estat tan summament lluços durant tants anys per admetre un disbarat d’aquest calibre i encara s’entén menys que després de l’argumentació de Galicia Irredenta, que ja fa tant temps que és a Internet, encara no haguem sortit d’aquest ensopiment intel•lectual tan deplorable. Si , malgrat tot, algú no vol baixar del burro, que no llegeixi això:
http://es.geocities.com/kallaikoi/01.htm

La Numància catalana

"Athanàgia era una ciutat ibèrica de la Catalunya central que va ser assetjada i derruïda pels romans l'any 218 aC. Al llibre Els fets d'armes de Jaume I és recordada pel seu heroisme i pel seu cabdill Lleoner. Athanàgia o Atanagrum va entrar a la llegenda, però va restar il·localitzada. L'escriptor Jaume Clavé Cinca descobreix en questa obra que aquest indret correspon a Sanaüja (Segarra) i ens sorprèn amb les seves teories: els ibers ja parlaven català, l'origen del nom de Catalunya..." /Resenya bibliogràfica del setmanari Catalunya Cristiana, 25 de set. 2008).